LA VIDA QUOTIDIANA
“En el dia a dia res no és banal, res no és rutina”
Penny Ristcher.

A l’escola bressol, el temps s’organitza entorn de les activitats quotidianes que van lligades a les necessitats bàsiques dels infants. Aquestes són la higiene, l’alimentació i el descans. El dia a dia, la repetició de les rutines ofereix seguretat als infants perquè poden situar-se en el temps i anticipar-se, ja que saben el que esdevindrà. A més, aquests moments de cura ajuden a enfortir el vincle amb l’adult, conèixer-se a un mateix, descobrir els propis límits, necessitats i possibilitats, assolir cada vegada més independència respecte dels adults, i aprendre a comunicar-se. Amb l’oportunitat que l’educadora li dona, l’infant a poc a poc va adquirint més autonomia i això ajuda al fet que es pugui anar creant una bona imatge de sí mateix, afavorint la seva autoestima.
L’actitud de les educadores envers l’infant i els seus processos és respectuosa i afectuosa. Són conscients i susceptibles a les seves necessitats físiques, emocionals i socials. Aquest posicionament afavoreix que l’infant se senti estimat, vinculat i amb confiança per deixar-se anar i ser qui és, és a dir, permet establir un marc de confiança on es pugui sentir segur.

PROPOSTES I JOC
“No és el joc el que ha de funcionar, sinó que és l’infant el que s’ha de posar en marxa
mitjançant el joc”
L’Ecuyer

Entenem el joc com una necessitat vital. Els infants necessiten acció, manipular objectes, interactuar amb altres persones i descobrir les necessitats del propi cos a través de l’experimentació i la manipulació. Tot això és el que fan mentre juguen. Les propostes de joc que oferim van íntimament lligades als interessos que aquests tenen o manifesten en cada moment.

Observant els seus interessos es plantegen les propostes a través de les quals sorgeixen de manera espontània diferents tipus de joc:

• Joc d’experimentació

• Joc simbòlic

• Joc de moviment

Cada una de les propostes produeix en l’infant aprenentatges significatius que potencien diferents capacitats que els ajudaran a créixer. Mentre juga, l’infant observa, avalua, experimenta, anticipa, formula hipòtesis i les constata. Per a ell, l’error és una font d’aprenentatge.
Tenim en compte la necessitat de temps a l’aire lliure, d’estar en contacte amb la natura (jardí) i experimentar amb material natural sensorial. De la mateixa manera, tenint present la importància de l’expressió, la música, la lectura, l’expressió plàstica i el moviment són propostes de gran valor a l’escola.
El paper de les educadores és afavorir que puguin jugar en llibertat, facilitant un ambient segur, alhora que respectant el temps i els ritmes de cadascú.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
“Educar la ment sense educar el cor, no és educar en absolut.”
Aristòtil

Els sentiments i les emocions estan presents en la vida quotidiana i els adults som els encarregats d’orientar-los perquè aprenguin a identificar i regular les seves emocions, reconèixer les seves angoixes i debilitats, guiant-los per posar paraules a aquestes expressions mitjançant el llenguatge oral o no oral. L’observació directa ens permet aturar la mirada en els infants per acompanyar-los emocionalment des del respecte.
Poder treballar l’educació emocional és un “viatge” que aporta als infants grans beneficis, com saber gestionar els seus sentiments a més de poder ser més autònoms per conviure en societat. Com equip pensem que la intel·ligència emocional afavoreix el seu desenvolupament personal que guiarà la seva vida.